Lluny de corregir els desequilibris existents al mercat immobiliari, la iniciativa legislativa consolida i accelera una dinàmica d’augment dels preus de l’habitatge que ja resulta insostenible.

La proposta estableix marges i percentatges d’increment dels lloguers dels contractes actualment intervinguts durant un període de cinc anys. Això significa que el Govern preveu un sistema d’augment esglaonat dels preus per aproximadament el 80% dels contractes de lloguer existents. Paral·lelament, continua permetent que el 20% restant del mercat —els contractes no intervinguts— i els preus de compra d’habitatge continuïn evolucionant sense cap mena de regulació efectiva.

Aquesta orientació resulta difícilment comprensible des d’una perspectiva de política pública. En lloc d’adoptar mesures per limitar els increments descontrolats, la proposta normativa estableix un augment progressiu dels lloguers que s’afegeix a la dinàmica inflacionista ja existent.

El SEP considera que aquesta política acaba afavorint principalment els interessos de les rendes immobiliàries. Sense voluntat de criminalitzar el col·lectiu de propietaris, és evident que el marc regulador actual permet que determinats actors continuïn obtenint importants rendiments econòmics a partir de l’esforç de treballadors i empreses que operen al país.

Les dades mostren el desequilibri

Durant els darrers anys, els salaris i l’activitat econòmica han crescut a un ritme molt inferior al dels preus de l’habitatge:

  • El salari mitjà ha augmentat aproximadament un 34% en els darrers deu anys.
  • El salari medià ha crescut un 31,33% en els últims set anys.
  • L’IPC acumulat dels darrers deu anys és del 23,9%.

En canvi, el mercat immobiliari ha experimentat increments molt més intensos:

  • El preu mitjà de compra d’habitatge ha augmentat un 81,5%.
  • Les transaccions immobiliàries han crescut un 65,2% només l’últim any.
  • Els preus dels lloguers han incrementat entre un 120% i un 175% en els darrers deu anys.

Aquestes dades reflecteixen una tendència clara: una part creixent de la riquesa generada pels sectors productius s’està destinant cada vegada més al pagament de l’habitatge, ja sigui en forma de lloguers o d’hipoteques.

Factors que agreugen la situació

La situació es veu agreujada per altres decisions de política pública. El Govern continua autoritzant permisos d’immigració per a residents passius i per a treballadors per compte propi amb elevat poder adquisitiu, factors que contribueixen a tensionar els preus del mercat immobiliari. Paral·lelament, també es continuen autoritzant noves activitats econòmiques que requereixen mà d’obra, fet que incrementa la demanda d’habitatge.

Propostes del SEP

Des del SEP s’han formulat diverses propostes dins del marc del Consell Econòmic i Social (CES) inspirades en models aplicats amb resultats positius en països i regions europees com Holanda, Luxemburg, Berlín o Navarra. Entre altres mesures, s’ha proposat utilitzar els preus de l’habitatge públic com a referència per establir mecanismes de regulació del mercat, acompanyats de mesures fiscals i de topalls màxims.

Malgrat aquests advertiments, aquestes propostes no han estat considerades al projecte de llei. La regulació parcial que es planteja, limitada aproximadament al 80% del mercat de lloguer mentre es manté una part significativa completament desregulada, no només resulta insuficient, sinó que pot contribuir a allargar i agreujar el problema.

Alerta del SEP

El SEP alerta que, si no s’adopten mesures estructurals que corregeixin els desequilibris actuals, la situació podria derivar en una crisi econòmica i social de gran magnitud en els pròxims anys. Davant d’aquest escenari, el sindicat insisteix en la necessitat que el Govern reconsideri la proposta de llei i abordi la problemàtica de l’habitatge amb una visió global i estructural, adoptant mesures que garanteixin un equilibri real entre l’evolució dels preus, els salaris i la capacitat econòmica de la població resident.